A TEXT POST

Cuando ya no me quieras
y no podamos estropear nada
porque nada estará vivo y confiado.

Cuando tú te hayas ido
y yo me haya ido
y los de la música se hayan marchado
y el portón se cierre
(dentro pasan el largo fierro por la argolla
asegurando con la correa el cerrojo,
y soplan los candiles
y las mechas se quedan humeando);

diremos: “Algo se ha perdido.
No mucho. Nunca es mucho. Pero
algo esencial –un culto, un lenguaje,
un rito— está perdido”.

Carlos Martínez Rivas. Cuando ya no me quieras (fragmento)

A TEXT POST

M’exalta el nou…

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles 
Del temps antic, i a l’acost de la fosca, 
Sota un llorer i al peu de la font tosca, 
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles 
I claus de tub, cercar la peça llosca 
A l’embragat, o al coixinet que embosca 
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses, 
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell! 
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses, 
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: 
M’exalta el nou i m’enamora el vell. 

J.V. Foix (1893-1987)

A TEXT POST

“Me da pena pensar que algún día querré 
ver de nuevo este espacio, tornar a este instante.
Me da pena soñarme rompiendo mis alas
contra muros que se alzan e impiden que pueda volver a encontrarme.”
 
José Hierro